Silenci

Silenci

SANTA PAU - VOLCÀ STA MARGARIDA - LA FAGEDA - VOLCÀ EL CROSTCAT

Divendres 17/11/17 - IGUALADA - STA. PAU


Aquest cap de setmana anem acompanyats amb 2 autos mes, ens decidim per anar a la zona de la Garrotxa.


Pernoctem a l'Àrea d'autos de Santa Pau:



42°08'48.3"N 2°34'06.2"E


Área d'autocaravanes molt tranquil.la, amb el terra pla, ubicada a l'entrada del poble, disposa de dues taules de pic-nic i una petita font.

Gratuïta i a pocs metres hi ha forn de pa, xarcuteria...

100% recomanable.




Dissable 18/11/17 - RUTA DELS GORGS STA. PAU



http://www.itinerannia.net/ca/itineraris/ruta-dels-gorgs-ruta-3-santa-pau/


Ruta dels gorgs. Ruta 3 Santa Pau

Aquesta ruta us permetrà descobrir gorgs poc coneguts a l’entorn de Santa Pau. Seguint aquesta ruta podeu descobrir també la ruta de les fonts.
Comarca
  • Garrotxa
Municipis
  • Santa Pau
Dificultat
  • Fàcil
Temps
  • 2h10min
Distància en km
  • 8,1 Km
Alçada màxima
  • 500m
Alçada mínima
  • 409m
Desnivell acumulat de pujada
  • 159m
Desnivell acumulat de baixada
  • 159m




Sortim de la plaça de Baix, encreuament G29 Santa Pau, i caminem pel carrer Cases Noves en direcció al gorg d’en Caga- rates (20min), fem una baixada i de seguida trobem el pal G126 Camí Doma. Continuem recte, seguint la direcció al gorg de Caga-rates (15min). Deixem enrere les últimes cases del poble i agafem un camí. Passem per sobre el pont d’Instints i continuem caminant per entre prats de pastura fins que trobem el pal SP1 El Pujol.

Aquí girem a l’esquerra i entrem en una zona de pastures. La creuem i arribem al riu Ser, que travessem per unes lloses de basalt. Girem a la dreta i continuem per un camí a la dreta del qual ens queda el gorg de Caga-rates.

Seguim endavant, sempre vorejant el riu. Passem per davant la planta depuradora d’aigües i continuem endavant fins que les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia ens fan creuar el riu. De seguida trobem el pal SP2 Can Poteí. Aquí girem a la dreta i agafem la direcció al gorg Blau (15min). Anem per la carretera asfaltada que porta al santuari dels Arcs.

Una mica abans d’arribar al santuari girem a l’esquerra, deixem la pista asfaltada i agafem una pista de terra. Passem pel costat de la roureda de Pratdevall, continuem recte, travessem un torrent i de seguida a l’esquerra ens queda el gorg Blau.

Un cop visitat el gorg, reculem fins al SP2 Can Poteí i agafem la direcció al gorg de Can Cutilla (30min). Creuem la carretera GI524 que va de Santa Pau a Mieres i passem per dins el càmping de Cal Patxet. A la sortida creuem la riera de Sant Martí per una passarel·la de fusta.

Caminem sempre seguint les marques grogues fins que trobem el pal SP3 Pla del Molí, on girem a la dreta, i al cap d’uns metres trobem el pal SP4 Molí Nou i agafem la direcció al gorg de Can Cutilla (15min).

Caminem per una pista de terra fins que trobem el pal SP5 Camí de la Clota, on girem a la dreta tot seguint les marques grogues, i al cap de 10 minuts arribem a la nostra destinació.

Un cop visitat el gorg, reculem fins al pal SP3 Pla del Molí i agafem la direcció a Santa Pau (40min). Caminem per l’antiga carretera de carros que unia Santa Pau amb Mieres fins que trobem el pal G28 Can Coderc. Aquí, si girem a la dreta, podem anar a visitar l’església de Sant Martí Vell, tram que ens requerirà uns 20 minuts, anar i tornar.

Per tornar cap a Santa Pau girem a l’esquerra, passem per una pista de terra que voreja conreus i pastures fins que tornem a travessar la carretera GI524. Seguim recte per una carretera asfaltada fins que, abans de creuar el riu Ser, girem a la dreta i passem vora unes columnes de basalt. Creuem un pont de fusta, fem una petita pujada i entrem per les muralles. Al cap de poc arribarem al punt inicial de sortida.


Ruta recomenable per fer amb nens, la veritat és que està molt ben indicada, Nosaltres tardem unes 3,5h aproximadament, la fem molt tranquil.lament.

Llàstima que no baixa molta aigua, i el primer gorg el trobem sec, però els altres dos no.



Tornem a les autos a dinar i descansar.


Per la tarda fem visita pel poble medieval que il.luminat fa molt de goig.


Sopar i dormir.




Diumenge 19/11/17 - IGUALADA - STA. PAU


Ens traslladem a l' Aparcament Volcà Santa Margarida:



42°08'52.0"N 2°32'38.6"E


Ens fan pagar 4€ per tot el dia. Hi trobem autocaravanes que hi han pernaocat, ni que per nosaltres és millor el aparcament de Santa Pau, doncs aquest no té gens d'il.luminació, i el terra està inclinat.



Decidim seguir la Itinerari 1 - Volcà Santa Margardia - La Fageda de'n Jordà - Volcà del Crostcat 



Es tracta d'una ruta circular d'uns 10 km aproximadament, nosaltres ho fem amb nens i tardem unes 4h 30m. El primer tram és dur, doncs es tracta de pujar al volcà de Santa Margarida, després és baixada fins a dins del cràter on hi ha l'Ermita. A partir d'aquí, el desnivell va sent més moderat, i en molts trams baixada. El tram de la Fageda és tot pla. És un goig gaudir d'aquest entorn, ni que hi trobem força gent. Un cop creuada la carretera per sota, és a dir, un cop arribats a l'aparcament de la Fageda, tornem a trobar un tram de pujada, però no molt llarg, i després ja és tot pla fins a l'Aparcament del Volcà del Sta. Margarida.

Els nens arriben cansats però molt satisfets.

Per dinar, ens traslladem al Aparcament Restaurant Can Xel, doncs el terra és més pla.

42°08'54.0"N 2°31'47.8"E






Aquest aparcament és gratuït però no permeten pernoctar, hi ha cartells indicatius.


Marxem cap a casa molt satisfets.


Parem a l'Area d'autocaravanes de Vic per buidar i repostar.


N 41º 56' 04'' / E 02º 14' 24''




Beceite - El Parriçal - Vall de Robles - Bot (Via Verda)

Divendres 28/04/2017 IGUALADA - BECEITE


Sortim tard, i anem a dormir a Beceite.

Aquest cap de setmana anem acompanyats de dues autocaravanes.

Estem a l'ARAGÓ i aquí tenen un decret un xic peculiar, doncs NO es pot pernoctar fora de les Àrees urbanes, és per això que, a l'entrada del poble trobem 2 aparcaments però amb un símbol amb una lluna titllada.

Ens aparquem al aparcament de davant del punt d'informació, dins del casc urbà. Que és on ens han recomanat.


40°49'57.8"N 0°10'47.4"E




Ens costa aparcar un xic doncs hi ha cotxes també, i som tres autos.


Dissabte 29/04/2017 Beceite - El Parriçal - Vall de Robles


Ens despertem d'hora i ens preparem per fer una excursió pel Matarranya. 

Hem reservat taxi perquè ens portin fins a l'últim aparcament de cotxes, uns 6 km desde Beceite, doncs no està permès l'accés d'autos fins al segon aparcament i inclús problemes per accedir al primer aparcament, doncs en períodes de màxima afluència tampoc deixen (ponts, setmana santa...etc).

Al obrir la caseta del punt d'informació, ens informen que per setmanes de màxima afluència, ens hem de traslladar durant el dia al aparcament habilitat per l'Ajuntament, just a l'entrada del poble, i així ho fem.

Paguem 16€ per família. I ens recull un 4x4 a les 9. Hem encertat fer-ho així, doncs la carretera és molt estreta. Ens deixen pujar a la gossa al maleter.

El taxista és molt simpàtic i ens explica coses de la zona.




Un cop a l'aparcament, concretem l'hora de tornada les 16:30, en aquest aparcament hi ha una zona de pícnic amb taules i bancs.






Comencem l'excursió, el temps no ens acompanya gaire, apareixen els núvols i es gira vent.

El camí transcorre pel costat del riu, hi ha trams que s'han de fer per sobre de passarel.les, i s ha de creuar el riu en diferents trams, cal anar en compte de no mullar-se els peus. Inclús hi ha un pont penjat. Amb la Tana, la nostra gossa, ens consta un munt, doncs és grossa i hi ha llocs que l hem d'agafar a coll, i en algun toll la fem passar nedant doncs per les passarel.les se li enganxen les potes.

























No ho trobem gaire ben indicat, i en algun punt ens perdem. Hi ha algun tram amb desnivell, però la major part és planer. Hem d'anar ajudant als nens a superar els obstacles, i s'ho passen d'allò més bé. 

Cal anar ben calçat per no posar-ho més difícil. I si portes pals també ajuden a no perdre l'equilibri.

Cal anar en compte els últims minuts doncs és més complicat.





Tardem unes 2,5h d'anada per fer uns 5,7 km. 

Al arribar al final, ens trobem amb un cul de sac, on sols es pot continuar si el poses dins de l'estret amb l'aigua fins a les aixelles.




Parem a dinar, però fa fred i vent, i els nens estan incòmodes, dinem amb un tres i no res, i desfem el camí fins a l'aparcament. La tornada la fem més ràpid i sense tants miraments.

Ens hem d'esperar un xic a que arribin els taxis.

Tornem a l'auto a fer-nos una dutxa.

I ara es posa a ploure.

Després de descansar ens traslladem a l'Àrea de Vall de Robles, es tracta d'un pàrquing compartit amb els cotxes i tenim sort de poder-nos aparcar.Disposa de zona de buidatge i per omplir.


40°52'25.6"N 0°09'22.2"E






Decidim anar a buscar pizzes per emportar, on ens han recomanat: 

Restaurante Esencia

sols cal pujar la rampa del pàrquing i al fons està el restaurant. Just al costat d'un súper. La veritat és que ho hem encertat. Sopem i dormim.


Diumenge 30/04/17 Vall de Robles - Bot


Hem dormit perfectes. Després d'esmorzar anem a visitar el poble. Sortim paral.lels al riu fins al pont antic que dona accés al poble. 








Fem un tomb pels seus carrers empedrats i empinats, fins a dalt del castell. Paguem entrada: 5€ adults i nens a partir de 5 anys 3€. L'entrada dona accés al Castell, al Museu i a l'església. 



Fem la visita per lliure pel castell i per l'església. 




Ens ho esperàvem més espectacular, i ens decepciona un xic.

Tornem a l'auto a dinar, i deixem la tarda lliure perquè els nens juguin.

Decidim moure'ns i traslladar-nos amb les autocaravanes fins a Bot.


41°00'26.1"N 0°23'05.2"E





Al arribar els petits tenen ganes de bicis o sigui que les traiem i fem un tros de la via verda.




Ens cau un xàfec i tornem a l'auto a sopar i dormir.


Dilluns 01/05/17 Via verda Bot



Un cop esmorzats arrenquem a fer un tros de la via verda. 




Anem amb nens petits amb rodetes, fem un tros de la via verda, passem els 4 túnels i fem mitja volta, doncs d'anada fa baixada però de tornada fa pujada.








Els nens disfruten i això és el què compta.

Tornem a l'auto a dinar.

I per la tarda després de jugar una estona i recollir tornem cap a casa.

De camí parem a buidar i omplir a l'Àrea d'autocaravanes d'Ascó.

N 41º 11' 10'' / E 0º 34' 7''








Soria

Dimecres 12/04/17 Igualada - Vinuesa


Sortim a mig mati. Recorrem 435 km. Fem parades per anar estirant les cames i per dinar.

Ens estacionem on teniem previst, a l'aparcament de davant d'un restaurant.

GPS: 41,911667, -2,759181



Just davant hi ha un parc molt ben acondicionat que ens serveix per "amansar les feres"... 


Sortim a donar un tomb pel poble, molt ben conservat i empedrat.






Sopar i dormir.



Dijous 13/04/17 Vinuesa / Laguna Negra / Embalse de la cuerda del Pozo ( Playa Pita)



Ens posem el despertador d'hora, doncs volem anar a visitar la Laguna Negra sense haver de patir per l'aparcament. O sigui que ens llevem a les 7 i ens traslladem sense esmorzar ni res.

La carretera està ben acondicionada, tot i ser estreta la major part del camí és d'un únic sentit, pujes per un costat i baixes per l'altre. Ho tenen molt ben indicat i preparat.

GPS: 41,998324, -2,826556

El aparcament és de pagament (7€), però quan arribem encara no hi ha ningú a la garita. Hi ha varies furgos que han fet nit. Hi ha força espai, però està força boterut. 



Esmorzem, i ens preparem per l'excursió, 1,8 km de pujada per carretera asfaltada, tallada al trànsit. 









Tota l'estona és de pujada, se'ns fa un xic farragòs. Al llarg del camí han habilitat bancs per poder anar descansant. Els últims 300 mts. són per caminet, això ja ens agrada mès. 



I en un tres i no res ja som davant de la Laguna Negra. La veritat és que ho disfrutem. 


Circulem per la pasarel.la de fusta gaudint de l'entorn.



El retorn es fa per un altre caminet, però abans escollim creuar per unes pedres per sobre l'aigua per intentar pujar un tros més amunt a veure la cascada, hi ha cartells que avisen de la perillositat del camí. 



Arribem fins un pontet de fusta, però no podem pujar més amunt amb els nens doncs s'empina molt i hi ha neu.

 


o sigui que desfem em camí fins a l'auto.



M'entre anem baixant trobem un munt de gent pujant, i també un mini-bus que puja la gent per la carretera. El pk està molt ple.

Ens traslladem cap al nostre nou punt de l'itinerari, la Playa Pita, a l'Embalse de la cuerda del Pozo. Tenen una zona habilitada per autos, però queda allunyada de la zona de la platja. O sigui que ens posem just davant de la platja, no és temporada alta, dinem a les taules de picnic, sota l'ombra dels pins.




I tot seguit, i sense pausa, a terrejar tota la tarda, els nens es mullen els peus, busquen pedres, pals..fan d'inventors, tot un goig.


Dutxes, deures, sopar i dormir.


Divendres 14/04/17 Playa Pita / Castroviejo / Duruelo de ls Sierra / Cañon Rio Lobos



Ens despertem d'hora i ens traslladem fins al nostre nou punt de l'itinerari, Castroviejo. Al arribar a Duruelo de la Sierra s'agafa una carretera estreteta d'uns 7 km. 


Arribem al aparcament i hi ha unes 4 frugos que han fet la nit. El aparcament és petitó i està amb força desnivell. Disposa de font, i taules de pic-nic.

GPS: 41,988189, -2,921805



Esmorzem i ens preparem per l'excursió. Primer anem fins a la Cascada Cueva Serena, està perfectament indicat des del mateix aparcament, sols cal anar seguint les indicacions. El primer tram és per pista ample de gravilla i després per caminet. Tardem uns 15 min. Molt fàcil. El lloc és preciòs, un salt d'aigua sobre d'una cova, ho disfrutem.





Tornem a l'aparcament, i anem a visitar Castroviejo, fem un passeig entre pedres majestuoses. La veritat és que és molt xulo, lo únic que no entenem és perquè hi ha tantes barbacoes ... trenquen la màgia del lloc.






Tornem a l'auto i el aparcament ja esà tot ple, els cotxes s'estacionen per tot arreu, sort que hem vingut d'hora.

Com que ja tenim la feina feta, decidim aprofitar el entorn i seure en una de les taules de pic-nic,  pendre un té, relaxar-nos, disfrutem de lloc, construim una petita cavana amb pals...etc.

Sortim i ens dirigim a l'Area d'autos de Duruelo de la Sierra, per tant d'aprovisionar-nos d'aigua i buidar, cal anar en compte que l'aixeta és de rosca gran i nosaltres no portem adaptador, sort que uns autocaravanistes ens la deixen.

N 41º 57' 9'' / W 2º 55' 38''



Dinem a la mateixa area i els nens tenen ganes de parc. tenim sort, doncs just darrera de l'àrea surt un camí que porta a una zona verda amb barbacoas, taules de pic-nic i parc infantil, anomenat Parque de las Peñitas.



Tot seguit ens acostem al poble per estirar les cames, i visitem la seva Església i la necròpolis que hi ha a l'entrada. A la teulada veiem nius de cigonyes i ens quedem bocabadats escoltant els seus sons i gaudint del seu vol.








Tornem a l'auto i decidim avançar en la ruta i acostar-nos al Cañon de los Lobos, a fi i efecte de no tenir problemes per aparcar.

Fem uns 57 km per carreteretes locals, disfrutant de la naturalesa. A punt d'arribar al lloc parem al Mirador de la Galiana, però està ple de gent, i sortim per cames.

41°43'54.8"N 3°02'32.7"W


Anem fins a l'aparcament, i passem per davant de la caseta del punt d'informació, ens fan pagar 5€ ens informen que hi ha 3 aparcaments, el primer és gratuït, i el segon i el tercer de pagament, i que no hi ha cap problema per pernoctar, i que el tiquet serveix per 24 hores.

Està ple d'autocaravanes, i de cotxes, veiem un munt de gent caminant pel costat de la carretera i inclús per la carretera, suposem que o que no han volgut pagar els 5€ o que els aparcaments estaven plens.

Nosaltres seguim carretera amunt fins al últim aparcament, doncs així hem de caminar menys demà al matí. Escollim un aparcament a la dreta més petit, on hi ha 3 autos ja estacionades, doncs té herba a terra en canvi l'altre és de terra i s'aixeca molta pols.



No tenim cobertura però ho compensa no tenir problemes per estacionar.

Sopar i dormir


Dissabte 15/04/17 Cañon de los Lobos / Burgo de Osma


Ens aixaquem d'hora, esmorzem i ens preparem per una bona caminata, volem fer el tram del cañon, uns 6km d'anada i uns altres 6km de tornada, sense casi desnivell. Tot el tram son uns 24 km sols d'anada. 




Volem fer l'excursió tranquil.lament, sense gent, per gaudir de l'entorn i evitar les hores de més sol.

A les 9 del matí ja estem caminant, la veritat és que no hi ha casi ningú.




Primer fem 1 km fins a l'Ermita St. Bartolomé el paratge és molt xulo. Entrem també a la Cova Gran, està ple d'orenetes, no aconseguim veure ratpanats.




Seguim l'excursió, seguint les marques groges i blanques, les parets del cañon són magnífiques i podem veure Buitres i gaudir del seu vol. Hem d'anar passat per diferents passarel.les de pedra per sobre del riu, s'ha d'anar en compte doncs rellisquen.



Veiem el Colmenar de los Frailes, on antigament feien mel. 



Anem fent moltes parades, per observar els Buitres.






Seguim disfrutant de l'entorn fins a recòrrer els 6km, 2,5 hores aproximadament. Fem parada i descansem.
























Desfem el camí. Aquest cop ja no ens entretenim. La gossa va molt cansada i està ple de gent. S'ha d'anar en compte doncs també hi circulen bicicletes

Tornem a l'auto, són la 13. Dinem i descansem.

El aparcament està a tope, hi ha molta gent, ara el sol ja apreta, fa molta calor.

Ens traslladem a Burgo de Osma, a un aparcament d'autos:

GPS: 41,586532, -3,0737

el aparcament està just davant de les muralles i del pont que accedeix al poble. No disposa de serveis però si que hi ha una font.


















Anem a fer un tomb, el poble està molt ben conservat. Aprofitem per comprar productes de la zona.

Per accedir a l'església cal pagar 2,5€ visita lliure, però aquest cop ho deixem córrer.



Tornem a l'auto, al pàrquing està ple d'autos, sopar i dormir.



Diumenge 16/04/17 Burgo de Osma / La Fuentona / Sabinar de Calatañazor / Calatañazor / Soria


Ens tornem a aixecar d'hora i ens traslladem a l'aparcament de La Fuentona

En el primer aparcament està permès les autos, s'ha de pagar 5€. 

41°43'36.2"N 2°51'31.7"W




Al arribar hi ha una furgo i una auto que han passat la nit. No hi ha ningú a la garita, per tant,  comencem l'excursió sense pagar, seguint per la pista ample,(s'aixeca molta pols blanca), fins a l'altre aparcament (sols per cotxes), allà hi ha una caseta d'informació però també està tancada. 


Continuem per les pasarel.les de fusta, seguint les indicacions. No anem a veure la cascada doncs no baixa aigua, anem directament fins al Ojo de la Fuentona. És un aqüífer on neix el riu Abión. L'aigua és molt cristal.lina i es veu perfectament tot el fons, plantes, trutxes ...etc. És molt xulo. Aquest lloc té unes grutes subterrànies on es fa espelologia. Desde l'aparcament són uns 2 km, molt planers.






Després de gaudir del lloc i de la tranquil.litat, desfem el camí fins a l'aparcament.

Ara ja trobem la garita oberta, i paguem els 5 €. Ens informen del lloc i ens donen un fullet d'informació.

Decidim seguir, i ens parem a EL Sabinar de Calatañazor, Reserva Natural, 


41°42'57.8"N 2°50'37.9"W


és un bosc de Sabinas (Enebros), característics per ser un arbre resinós, sempre verd, no molt alt, amb el tronc gros, i amb una escorça de color gris, de poc gruix, que es desprèn en tires primes. Estirem les cames i fem 4 fotos.





Seguim fins al poble de Calatañazor, hi ha un aparcament a l'esquerra, just davant d'una arcada. Estacionem sense problemes, doncs encara és d'hora. Els nens volen descansar o sigui que juguem, i dinem.


41°42'04.1"N 2°49'04.7"W



En un tres i no res, el aparcament s'omple. Som unes 4 autos, i un munt de cotxe.

Anem a visitar el poble enmurellat, medieval construït sobre unes roques. 


La veritat és que és diferent, organitzat a partir del carrer Real,  amb cases de dues plantes, la part inferior construïda amb murs de pedra, i la superior aixecada amb fusta de la Sabina, units amb entremats vegetals, i recoberts amb fang. En el centre hi ha varis restaurants que fan molt bona pinta. Al final del carrer hi ha restes del castell, amb unes bones vistes.



















Ens crida l'atenció les seves xemeneies,



Tornem a l'auto i seguim la nostra ruta fins a Sòria, però ens fa mandra visitar una ciutat. I decidim tornar cap a casa i donar per finalitzada l'escapada per terres sorianes.

La veritat que ha complert les nostres expectatives, natura i entorn, i facilitats per visitar-ho amb autocaravana.

Ho recomanem!!